Les persones tenim un ampli ventall d’emocions que sentim, entre les més bàsiques trobem: l’alegria, la tristesa, la ràbia, la calma i la POR.
En psicologia diem que totes elles tenen una funció positiva; és a dir, que si les escoltem ens ajuden en alguna cosa, en el cas de la POR ens serveix per tenir-nos alerta i protegir-nos davant situacions perilloses (ex. sortir corrents si veig una fera salvatge, no saltar per la finestra d’un sisè pis…).
Dit això, quan aquesta por es torna una POR intensa i desproporcionada davant objectes o situacions concretes, impedint-nos fer una vida normal, ja que apareix de manera incontrolable i no ens permet afrontar determinades situacions o veure determinats objectes, s’ha convertit en una FÒBIA i necessitarem suport psicològic per fer-ne front.
Així doncs, la diferència entre la POR i la FÒBIA és la intensitat en la qual apareix i la vivim, però ambdues maneres ens poden generar malestar. Els casos més habituals de POR i FÒBIA que estic tractant són:
- Por o fòbia a animals (serps, coloms, rèptils, gossos…)
- Por o fòbia a volar
- Por o fòbia a emmalaltir
- Por o fòbia envellir / morir
- Por o fòbia a sortir de casa
Aquests són els més habituals però hi ha moltes altres tipologies segons les vivències de cada persona. La teràpia que faig funciona molt bé per fer front a aquesta patologia.
