Acudeixen a consulta uns pares que tenen dos fills, en Marc de 12 anys i en Manel de 9.
Els pares es mostren preocupats perquè el petit, en Manel, des de fa un parell de mesos que cada matí fa rabietes alhora d’anar a l’escola. Els pares no entenen per què ha passat això i pensen que potser ve donat per algun problema que pugui tenir al nen a l’escola; no obstant, han parlat amb la professora i aquesta comenta que a l’escola el comportament és el de sempre.
Parlant de com són les rabietes la mare explica que al matí ella lleva en Manel per anar a l’escola amb totes les rutines habituals de llevar-lo, vestir-lo i esmorzar. Tot i que ho explica amb calma, el pare intervé dient que al matí realment no és tant tranquil com la mare explica, sinó que sempre han sigut un moment de batalla.
A en Manel li costa llevar-se i després tarda molta estona a vestir-se, busca excuses, crida, plora i intenta jugar i sortir-se amb la seva. Tot això va posant nerviosa a la mare perquè no vol que arribin tard, ja que a més, ja els han cridat l’atenció en més d’una ocasió. Aquests dos últims mesos aquestes rebequeries han anat a més arribant a donar cops als pares i trencant alguns objectes de la casa.
TREBALL TERAPÈUTIC
- Quin és el problema ???
Les rabietes que fa el matí des de fa un parell de mesos. Rabietes amb crits, queixes, plors i retrets els pares.
- Què han intentat fer els pares per canviar això ?
- Intentar parlar-hi i entendre que li passa i explicar-li que això no estar bé
- Fer que hi parli el germà gran perquè faci d’exemple
- Castigar-lo
- No fer-li cas
- Com treballem sota la TBE ?
Sota la TBE no ens centrem tant en l’origen de les rabietes d’en Manel sinó en com s’ha creat aquesta situació i què podem fer per solucionar-la. Ja que per la família és disfuncional i genera un problema. Intentem fer-ho de la manera més eficient i rapida per tal d’alleugerir el patiment familiar.
Durant el procés terapèutic vàrem tenir molt en compte els intents que van fer els pares per solucionar-ho, intents que implicaven raonar amb en Manel i voler controlar la situació a través de la repressió de les rabietes. Cal tenir en compte que aquests intents de solució poden funcionar en moltes ocasions, però en aquest cas no va ser així, i per tant, passaven a formar part del problema i l’accentuaven, ja que es tensava cada vegada més la dinàmica conflictiva.
- Com vam actuar?
Recollint el patiment i les emocions que generava aquesta situació i la desesperació per haver provat d’arreglar-ho sense resultats, vam utilitzar una estratègia terapèutica proposant un gir de 180º al que havien fet la família fins aquell moment.
Se’ls hi va prescriure als pares que havien d’instaurar un ritual familiar on participaven tots els membres de la família per tal d’oferir-li a en Manel un espai on expressar les seves emocions. Un espai, on podria deixar la seva ràbia i malestar, on seria escoltat i acompanyat per tots.
Cada matí, abans d’anar a l’escola, tots havien de dedicar 10’ a en Manel, fent un cercle per asseure’s i amb ell al mig, de peu, per poder motivar-lo i incentivar-lo a expresses la ràbia que portava a dins de forma lliure, sense retrets ni repressió.
Podia fer-ho o no, però s’havien de dedicar aquells 10’ cada matí al nen sense excepció.
- Per què?
En aquest cas, havíem observat que els intents de la família passaven per controlar i raonar davant aquella situació, quan en Manel el que necessitava era poder expressar el seu malestar i que estiguessin per ell. Amb aquesta estratègia li oferíem un espai al nen on poder expressar-se i ser escoltat de forma positiva, i a l’hora, recuperàvem el poder de la gestió per part dels pares al ser programada i controlada per ells, apoderant-nos de l’estratègia del nen, que en lloc de fer-li bé, s’havia transformat en un problema per ell i la família.
- I després?
Els pares van venir després de quinze dies de realitzar aquesta tasca explicant que el principi sí que el nen havia utilitzat aquell espai per cridar i desfogar-se, però que a mesura que passaven els dies en Manel es va cansar de cridar, insultar.. dient que no volia fer-ho més. Així doncs, s’observava que oferint-li aquest espai els matins havíem desbloquejat el símptoma perquè li havíem permet expressar les seves emocions però de manera controlada.
A les sessions successives vam treballar en fiançar el canvi que s’havia produït els matins, concloent el procés terapèutic amb vuit sessions.
- En resum…
Aquest és un exemple que deixa entre veure com treballem sota la mirada de la TBE. Cal dir que en aquest cas es va seguir el procediment tenint en compte les estratègies dels pares i les característiques de la família i d’en Manel; és a dir, la TBE sempre busca la solució especifica a les persones i el seu problema en concret (“trajes hechos a medida”).
Per altra banda, com hem vist en aquest cas, la TBE el què fa és agafar aquell comportament disfuncional i abordar-ho de manera diferent al que s’ha fet, de forma directa i activa per tal de desbloquejar el símptoma, i oferir alternatives funcionals i més saludables.
